Tercer projecte Kronos, i en aquesta ocasió el tema era fer un instrument musical, i què serà serà…. doncs un Theremin!
L’explicació ràpida és la següent, tenim una fotoresistència que al aplicar-li llum genera una senyal que varia en funció de la «quantitat» de llum que reb, aquesta senyal li passem a l’arduino, que està programat per a convertir aquesta senyal en una altre que enviarà al piezoelèctric, i aquest emetrà un so en funció d’aquesta senyal. En definitiva farem sonar un piezoelèctric amb llum!
Una mica de teoria…
En aquest projecte tenim vàries coses molt interessants que calen ser esmentades, per una banda tenim els elements clau d’aquest projecte que són la fotoresistència (1) i el piezoelèctric (2). I per l’altre tenim una mena de «tip electrònic» en aquest circuit hi ha un divisor de tensió.
La fotoresistència és un component que varia la seva resistència en funció de la quantitat de llum que reb.
Resulta que la fotoresistència està format per un material semiconductor, el qual al aplicar-li llum (ones electromagnètiques) passa al seu «modo» conductor ( gràcies a l’efecte fotoelèctric ja saps coses d’Einstein…. ), i aleshores al conduir corrent elèctrica la seva resistència disminueix.
És com si al aplicar-li llum el dopéssim a electrons i es convertís en un element conductor, i com més llum li apliquem més electricitat condueix (I) , i per tant la seva resistència (R) disminueix, i donat que al circuit li apliquen una tensió constant (V), el resultat és que la resistència (R) és directament proporcional a la llum que reb.
V = I *R => R = V / I
El divisor de tensió, és un petit circuit elèctric que consisteix en dos o més resistència en sèrie, i la gràcia és que la tensió de la font es reparteix entre les diferents resistències. En aquest cas el divisor de tensió, ens permet obtenir la tensió que es «genera» de la fotoresistència, i si aquest valor el passem a l’arduino tenim un input que ens indica d’alguna manera quina quantitat de llum rep el fotoresistor, per tant, hem creat un sensor de llum!
En la imatge de l’esquema de muntatge podem veure que hi ha un cable vermell que és qui ens aporta la tensió de la font (Vin) en aquest cas l’arduino mateix ens dona 5V, seguidament hi ha la fotoresistència (R1), el cable verd és la sortida de tensió (Vout) «generada» per la fotoresistència, i per acabar tenim l’altre resistència (R2), i així conformem el divisor de tensió.
Com podem apreciar en la fórmula anterior el valor de Vout depèn directament de R1, és a dir que depèn de la fotoresistència.
El piezoelèctric, aquest element és fascinant, està format per un material el qual al ser deformat genera una diferència de potencial entre les seves cares, i viceversa, és a dir que si se li aplica tensió és deforma. Per tant si li apliquem tensió amb una certa freqüència el piezoelèctric vibra, i si vibra, desplaça aire, i això els humans ho percebem com que emet so.
I què en fem?
Doncs un cop ja tenia el Theremin a punt, el vaig usar per a «improvitzar» algunes melodies sobre una backing track.
Però el millor va ser que vam gravar el seu so per samplejar-lo i fer-ho servir per a fer música amb la Maschine, aquí cal destacar que al circuit original se li fa afegir un potenciòmetre per tal d’ajustar el to en que emetia so.
Per desgràcia tots els «temes» que vam composar amb aquest so s’han perdut en l’oblit del temps…
